Vigila, l’arma està carregada, només falta el diable

La creació de la por és el millor mecanisme polític per l’obediència social, però també el major destructor de la democràcia i els seus drets. Qui utilitzi la por per impulsar-se cap a llocs de poder, i amb aquest, controlar a la societat, en sortirà guanyador, però hem de ser conscients que la societat mai en sortirà vencedora, i a més, la democràcia s’anirà destruint pel camí.

És per això que hem d’estar molt atents, per que l’arma ja està carregada, i coneixent-t’ho, només tenim dues vies, acceptar-ho i esperar al diable, o negar-nos-hi i no tenir por a dir que no estem disposats a tenir una arma carregada.

Quan va iniciar-se el confinament, del qual ens va abocar a tancar-nos tots a casa, tota la societat varem obeir sense cap tipus de queixa, sabent i creient, que el millor era fer un “pla de xoc” per controlar la situació, i amb aquest, ajudar en la mesura del possible, a un sistema sanitari desbordat per tots els cantons.

En aquells moments, ja vaig escriure que el control social podria esdevenir l’arma letal per a la societat, alhora, que podria ser-ne l’arma perfecta per al poder dels Estats, només calia jugar una mica amb la ment humana i crear-li la por suficient per a que fos obedient, per fer-li entendre que el control era el millor pel conjunt de la societat.

Aquests dies, una de les frases que més he repetit  als meus, era que no calia tenir por, no podíem viure amb por, per que si fos així, perdríem el sentit de la vida, però també la llibertat i molts drets col·lectius. Penso que la por no és bona aliada, i menys aquella que esdevé socialitzada.

Per això crec que cal mantenir respecte a una malaltia, i més amb aquesta que ha agafat Occident a contra peu, però res més. La societat ha de canviar de sentiment, per que el respecte mai és por, per que el respecte ens fa ser prudents, però en canvi, la por ens fa ser obedients i l’obediència per por ens fa súbdits i no ciutadans.

Ja fa dies, quasi bé de forma immediata a l’esclat de la crisi sanitari, que ja s’esmentava la possibilitat, o necessitat, pel bé de tots, de realitzar aplicacions de control poblacional per conèixer, en casos positius del COVID’19, amb qui podria haver estat en contacte una persona contagiada, en quin indret ha pogut estar la mateixa o, per posar un altre exemple, conèixer, al connectar-se els aparells, si una persona propera ha passat o no la malaltia. No obstant, sempre, i segons les autoritats actuals, amb el consentiment personal de l’usuari.

Primera pregunta: Qui de nosaltres sol mirar la lletra de condicions de qualsevol aplicació mòbil?

Se’ns dubte, que la paraula voluntàriament és la clau per tranquil·litzar a una part de la societat, però alhora, la por, i més envers a la salut, pot fer que moltes persones estiguin disposades a ser localitzades les 24 hores de la seva vida, i més, si amb aquest acte, poden estar millor protegides, però també exigir, pel be del conjunt social, que aquesta suposada voluntarietat esdevingui obligatorietat.

Però, pot ser utilitzat tot plegat, i no seria l primera vegada, per estudiar i controlar la societat el comportament de la ciutadania? Es a dir, podria haver-hi un cas “Cambridge Analytica” institucionalitzat?

Ara que ja s’apropa el final del confinament, i s’inicia la “desescalada”, també fa presencia, l’inici de l’estiu, i amb ell, ja comencen a sortir noticies de càmeres i vídeos sensors a les platges pel control de l’activitat que es realitza en aquestes. Els governants diuen que en cap cas serà per controlar a les persones, que només es vigilarà l’acumulació de les zones, el control d’accés a les platges, que és per evitar aglomeracions i així evitar el possible perill de contagis.

Però com el control de la capacitat d’ocupació d’un espai no devia ser prou, també es necessari conèixer la seva temperatura corporal, tot per una major seguretat per la salut de tothom. Per tant, i altre cop, la por se’ns fa present.

Molt gent ho veurà normal, necessari i prudent, d’altres més anòmal, d’altres, els preocuparà la mala utilització de tot plegat. Però, si teòricament és puntual i excepcional, com és que ja es pensa en fer-ho de forma permanent tal i com va manifestar l’alcalde de Salou? (https://www.naciodigital.cat/noticia/203415/salou/regulara/amb/sensors/aforament/platges/temps/real).

Està clar que si anem acceptant petites intromissions a les nostres llibertats i deixant en entredit els nostres drets, tan unes com les altres, s’aniran desvirtuant o modelant fins a tal punt que no les podrem reconèixer en poc temps, però la pregunta clau és, fins quan estarem disposats a cedir o acceptar?

Seguir limitant els drets i  les llibertats fora de l’estat d’alarma, entesa com a mesura puntual i extraordinària, incompliria per si la premissa d’excepcionalitat del moment, en canvi, s’està parlant d’observar, controlar i mesurar a la societat fora d’aquest àmbit, però, quin sentit té seguir controlant o limitant certs drets i llibertat fora de l’estat d’alarma?

Es pot entendre la bona intencionalitat de tot plegat, almenys voldria entendreu que per molts és així, però si deixem guanyar-nos per la por ara, i conseqüentment, deixar-nos controlar com a societat després de l’excepcionalitat, quan és el final?

Posem un petit exemple per entendre les conseqüències de tot plegat.

Diguem que, un dia qualsevol, es vol fer una manifestació, però per assistir-hi cal autoritzar el control de l’aplicació per conèixer, en cas de contagi, qui ha estat en contacte amb qui. La base és garantir la seguretat de la salut pública i la d’un mateix, i en cap cas conèixer qui va assistir-hi a la mateixa. Les autoritat no poden, no haurien, de limitar el dret de reunió o manifestació establert en l’article 21 de la CE, però si posar condicionants a l’autorització, per tant, ja tenen el marc legal per poder reclamar-ho.

Podríem dir que ja de primeres s’utilitza la por a un contagi per que la societat accepti el primer condicionant, per tant que aquesta accepti el mandat.

Un cop autoritzada, i arribat el dia concret, la gent interessada activa l’aplicació per assistir-hi, i vet aquí on ja s’inicia un conflicte de drets, possiblement s’estaria infringint la intimitat personal i ideològica. La societat que vulgues podria anar a la manifestació? se’ns dubte, però, també podria sentir-se intimidada per no ser controlada pels seus ideals polítics, socials o culturals, per tant no assistir-hi per por. Les autoritats podrien rastrejar qui assisteix i qui no? Se’ns dubte també, per això fan activar el mecanisme de control “sanitari”, per tant, no només podrien conèixer que a assisteix, si no que també de quin indret provenen els assistents, però a més, també podrien conèixer els ideals politico-socials de la ciutadania.

I a aquest exemple se li pot sumar els estadis esportius, concerts, xerrades, conferencies, congressosPerò la pregunta seria…

Qui limitarà a les autoritats a no identificar els assistents si prèviament i de forma voluntària s’ha donat l’autorització?

Teòricament, podríem dir que la llei de transparència i bon govern, entre d’altres, serien les que intervindrien per garantir la privacitat i la no utilització de les dades aconseguides, però, per be o per mal, la transparència és de les que més mal parades ha sortit d’aquests dos mesos de pandèmia, per tant, no dona les garanties suficient pel seu compliment.

Si, és cert, en sóc conscient, és un supòsit, i segurament molts pensen que això és molt improbable, però l’arma s’ha carregat, està carregant-se a hores d’ara, i el diable està per arribar, i no està molt lluny si seguim passius baix les crítiques a la democràcia i a les seves institucions, les quals el postulen. 

2 thoughts on “Vigila, l’arma està carregada, només falta el diable

  1. Sens dubte són preguntes que molts ens qüestionem. Jo, a nivell personal, decepcionada pel sistema polític que ja tants cops ens ha defraudat, tinc una gran desconfiança en cadascún dels passos que estan donant els “nostres” politics… Penso que hem de defensar els nostres drets desde ja si no ens volem trobar davant d’un escenari que ni la més abstracta pel.licula de ciència ficció podria superar.
    Que la por no ens domini i que el desànim no ens guanyi!! Fem ús del sentit comú. Ens creiem més lliures que mai quan en realitat mai hi ha hagut abans tant control sobre la societat. Falsa llibertat, això tenim avui en dia…. Però podem despertar i dir prou!?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.